Productes de comerç just

PENSA

El comerç just té com a objectiu establir relacions comercials amb els països més desfavorits des d'un intercanvi equitatiu i just. Constitueix en si mateix una nova alternativa de solidaritat, basada en la recerca d'un model de relacions comercials, especialment amb els països del Sud.

El 1964 es va fundar la UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) que va advocar perquè s'establissin ajudes als països en desenvolupament i es realitzessin conferències sobre aquestes qüestions cada quatre anys. A la primera, celebrada a Ginebra el 1964, els països productors del Sud van reclamar Trade, not Aid (comerç, no ajuda). Així va néixer el Comerç Just com una alternativa pionera en negocis ètics. Des dels anys setanta del segle passat ha esdevingut un moviment comercial global que reclama relacions comercials justes. Actualment només suposa l'1% de comerç mundial, però demostra que són possibles dur-les a terme a la pràctica.

El comerç just es basa en:

Possibilitar que els productors puguin viure dignament perquè reben un salari que els permet de portar una vida digna.
No permetre la feina forçosa, és a dir, esclava, que existeix encara en alguns països i en alguns sectors com l'agricultura, la pesca, la mineria o la manufactura. El que es coneix com a “esclavitud moderna”.
Prohibir el treball infantil.
Promoure la igualtat de gènere entre homes i dones.
Establir relacions comercials d'equitat entre els productors, els distribuïdors i els comercialitzadors. A més, prefinança els productors; d'aquesta manera els salvaguarda de les pujades i baixades dels preus de les matèries primeres als mercats i de l'especulació.
Apoderar els productors i posar en valor la gran tasca que fan.
A més d'un salari digne, els productors adscrits al comerç just reben el que es coneix com una “prima de comerç just” per a invertir-la en la millora de la seva qualitat de vida a través de projectes sanitaris, educatius o d'infraestructures (carreteres, etc.). Trien democràticament a què la destinaran, cosa que contribueix al veritable desenvolupament sostenible de la seva comunitat.
Es busca com evitar intermediaris entre productors i consumidors.
S'informa als consumidors sobre l'origen del producte.

SABIES QUE...

SEGELL INTERNACIONAL DE GARANTIA

Els productes de comerç just han d'estar garantits, tant pel seu caràcter especial com per la seva qualitat. Per a això es va crear el Segell Internacional de Garantia. L'adquisició d'aquests productes pel consumidor genera efectes socials i ecològics en el lloc de producció.

Per això, quan adquirim articles de comerç just (alimentació, artesania, roba, complements, etc.), és important fixar-se que l'entitat que els comercialitza formi part de la WFTO (World Fair Trade Organization), l'Organització Mundial de Comerç Just, representada a Espanya per la Coordinadora estatal de comerç just. A més de posseir certificats com els de Fair Trade International, Ecocert, FundeCoop (petits productors cooperatius), IMO-Fair for Life o Naturland.

QUÈ PUC FER JO...?

Ser una persona consumidora responsable i comprar productes elaborats amb normes de treball ètiques.
Especialment aliments com el sucre, la panela, el cacau, el cafè, el te, les fruites i cereals exòtics (com la pinya, o la quinoa), ja que les condicions en què els productors treballen en aquests cultius i plantacions són encara molt precàries, de vegades en condicions de treball forçós.
En el cas dels aliments que es posen de moda, com la quinoa, l'alta demanda d'altres països sovint afecta la seguretat alimentària i la sobirania alimentària dels llocs d'on és originari i part de la seva dieta habitual, ja que el preu augmenta i fa que no pugui ser adquirit per part de la població a un preu raonable.
Eliminar, o reduir, en la mesura que es pugui, les compres de grans empreses i multinacionals que no respecten els drets humans reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans de l'Assemblea General de l'ONU de 1948, ni els drets laborals o les convencions de l'OIT (Organització Internacional del Treball de l'ONU). A més, cal recordar que quatre drets laborals dels més vulnerats –dret a la no-discriminació, dret de lliure associació, dret a la sindicació i dret a la negociació col·lectiva– són també drets humans.

PER SABER-NE MÉS…

Busca a la teva Comunitat Autònoma, segur que trobaràs les entitats més significatives que donen suport al comerç just.