Productes de comerç just

PENSA

El comerç just té com a objectiu establir relacions comercials amb els països més desfavorits des d'un intercanvi equitatiu i just. Constitueix en si mateix una nova alternativa de solidaritat, basada en la recerca d'un model de relacions comercials, especialment amb els països del sud.

El 1964 es va fundar la UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) que va advocar perquè s'establiren ajudes als països en desenvolupament i es realitzaren conferències sobre aquestes qüestions cada quatre anys. En la primera, celebrada a Ginebra el 1964, els països productors del Sud van reclamar Trade, not Aid (comerç, no ajuda). Així va nàixer el Comerç Just com una alternativa pionera en negocis ètics. Des dels anys setanta del segle passat ha esdevingut un moviment comercial global que reclama relacions comercials justes. Actualment només suposa l'1% de comerç mundial, però demostra que són possibles dur-les a terme a la pràctica.

El comerç just es basa en:

Possibilitar que els productors puguen viure dignament perquè reben un salari que els permet portar una vida digna.
No permetre la feina forçosa, és a dir, esclava, que existeix encara en alguns països i en alguns sectors com l'agricultura, la pesca, la mineria o la manufactura. El que es coneix com a “esclavitud moderna”.
Prohibir el treball infantil.
Promoure la igualtat de gènere entre homes i dones.
Establir relacions comercials d'equitat entre els productors, els distribuïdors i els comercialitzadors. A més, prefinança els productors; d'aquesta manera, els salvaguarda de les pujades i baixades dels preus de les matèries primeres als mercats i de l'especulació.
Apoderar els productors i posar en valor la gran tasca que fan.
A més d'un salari digne, els productors adscrits al comerç just reben el que es coneix com una “prima de comerç just” per a invertir-la en la millora de la seua qualitat de vida mitjançant projectes sanitaris, educatius o d'infraestructures (carreteres, etc.). Trien democràticament a què la destinaran, cosa que contribueix al veritable desenvolupament sostenible de la seua comunitat.
Es busca com evitar intermediaris entre productors i consumidors.
S'informa als consumidors sobre l'origen del producte.

SABIES QUE...

SEGELL INTERNACIONAL DE GARANTIA

Els productes de comerç just han d'estar garantits, tant pel seu caràcter especial com per la seua qualitat. Per a això, es va crear el segell internacional de garantia. L'adquisició d'aquests productes pel consumidor genera efectes socials i ecològics al lloc de la producció.

Per això, quan adquirim articles de comerç just (alimentació, artesania, roba, complements, etc.), és important fixar-se que l'entitat que els comercialitza forma part de la WFTO (World Fair Trade Organization), l'Organització Mundial de Comerç Just, representada a Espanya per la Coordinadora estatal de comerç just. A més de posseir certificats com els de Fair Trade International, Ecocert, FundeCoop (xicotets productors cooperatius), IMO-Fair for Life o Naturland.

QUÈ HI PUC FER JO?

Ser una persona consumidora responsable i comprar productes elaborats amb normes de treball ètiques.
Especialment aliments com el sucre, la panela, el cacau, el café, el te, les fruites i cereals exòtics (com la pinya o la quinoa), ja que les condicions en què els productors treballen en aquests cultius i plantacions són encara molt precàries, de vegades en condicions de treball forçós.
En el cas dels aliments que es posen de moda, com la quinoa, l'alta demanda d'altres països sovint afecta la seguretat alimentària i la sobirania alimentària dels llocs d'on és originari i part de la seua dieta habitual, ja que el preu augmenta i fa que no puga ser adquirit per part de la població a un preu raonable.
Eliminar, o reduir, en la mesura que es puga, les compres de grans empreses i multinacionals que no respecten els drets humans reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans de l'Assemblea General de l'ONU de 1948, ni els drets laborals o les convencions de l'OIT (Organització Internacional del Treball de l'ONU). A més, cal recordar que quatre drets laborals dels més vulnerats –dret a la no-discriminació, dret de lliure associació, dret a la sindicació i dret a la negociació col·lectiva– són també drets humans.

PER A SABER-NE MÉS

i busca a la teua comunitat autònoma, de segur que trobaràs les entitats més significatives que donen suport al comerç just.